Reconeixement segon: al nostre secretari, i a l'equip que fan!

Un equip que formen dues persones, el primer campió, el vocal de la secció, iiiiii.... a si, i l'Anna, la nostra júnior que ens ha acompanyat més d'una nit! serà una gran campiona! (i guapa!).

Bé, l'equip, el gran equip del seny i la rauxa, ben repartit en cada moment, sense el qual mai s'hagués guanyat aquesta copa; un equip amb el qual mai ens hem sentit sols al club, i sempre ens han fet sentir la il·lusió que ens ha permès guanyar.

I com no podia ser d'altra manera, aquí va la "poesia" al nostre grandíssim Secretari:

...
Aquell que ha fet tantes i tantes caminades, ha passat tantes i tantes hores amb l'equip, el del començament, el del mig, i el més nou. Aquell que ens ha ensenyat a tots com ho havíem de fer. Caminant.

Aquell que ha fet amics, que ha conegut gent, que s'estima a tothom i que tothom se l'estima, i que a tots ens ha ajudat, un dia o altre. Caminant molt.

A l'home que va ser nomenat secretari pel senyor vocal, pel seu bon fer, per la seva feina, i sobretot... per fer broma, fer-ne molta, i riure d'ell mateix, amb nosaltres, fent-nos riure, junts... fent-nos sentir part d'un grup ( i mullant-nos, sempre que hi ha aigua és un bon moment per jugar, i si no, també, jeje). Sense parar mai de caminar.

És aquell que es va fer dir home de ferro, i quan va creure que ja no es mereixia aquest estatus (no se'l mereixia... noooooo!jiji), es va fer dir homm..d...ferr... i finalment s'ha acabat dient el Ramon, el nostre Ramon, el nostre Secretari. De l'Equip. I corrent, corrent i caminant.

El que s'ha preocupat de fer-nos quedar bé, el que ha sabut guiar-nos, perquè sobre caminades ho sap tot... i també, el que ens ha fet córrer... punyeta, i a tots (oi Joan que ens ha fet córrer?!!! jiji). Caminant més depressa que mai.

Felicitats Secretari, pel títol que ens has fet aconseguir. Però el mèrit teu també és per a molts títols individuals, teus i nostres. Felicitats i gràcies. Gràcies per tot. Sempre caminant.

El Ramon diu (18 Nov. 2006 blogger comments):

Ramon Serra said...

El 2006 ha estat un any magnífic per les caminades de resistència del nostre Club, ho hem guanyat tot!

• Campionat de Catalunya per Entitats

• Copa Catalana de Caminades de Resistència

• Copa a l’Entitat amb més arribats a la Marxa del Garraf

A més, nou socis han quedat campions de Catalunya individuals, hem estat primers a 11 de les 15 marxes, rècord de 61 marxes consecutives...

Però no ens han regalat re, tot ha estat gràcies al nostre esforç, a l'esforç d'una seixantena de socis, els quals, uns amb més quilòmetres, altres amb no tants, tots hem contribuït a forjar aquest gran any.

Des d'aquestes línies i com a secretari de la secció, us dono les gràcies per tot l'esforç realitzat, per tants i tants quilòmetres recorreguts en tots aquests anys, perseguint amb il•lusió aquest triomf que finalment ha arribat.

Hem passat fred, calor, ens hem lesionat, hem caminat nits llarguíssimes, ens hem perdut, ens han sortit butllofes i ens han caigut ungles, hem conegut a molta gent i hem fet amics; molts amics, escampant el nom del Club Excursionista Uecanoia per tot Catalunya.

Ha estat una etapa de la meva vida meravellosa, irrepetible. Estic content perque crec que tot el que hem fet ha valgut la pena.

Deixo les caminades de resistència al millor moment que ho podia fer, esperant que el camí que he ajudat a obrir, s’ompli de nous socis amb la ilusió de noves victories.

18 novembre, 2006 22:44

Reconeixement 1er: al nostre campió número 1, a qui més s'ho mereix!

Aquest post només l'escric perquè em sembla que al final de temporada em calia fer quatre últims esforços per mantenir el bloc amb vida (o reviscolar-lo, si més no! jiji):

1. Fer una referència al que ve ara, 2. fer una referència al que vindrà després, 3. fer una referència al que vindrà o als que vindran una mica més tard, i 4. escriure, com que és la darrera de l'any i m'he columpiat una mica, una crònica, ben ben llarga... perquè ens hi puguem estar fins la temporada que ve (que com que serà abans que la festa de trofeius de la FEEC, necessitem que la crònica duri fins al març).

Començo amb el que ha d'anar el primer:

Potser hauria de tenir paraules, però no les tinc, primer tinc unes imatges...

Currant-s'ho, des del començament fins al final

Des de la primera caminada fins la última

Patint per tots i per tot, perseguint-nos a tots i per tot,

Il·lusionant-nos a tots i per tot,

transmetent-nos la seva il·lusió,

Èssent feliç mentre ens cuida,

mimant-nos, comptant-nos, renyant-nos, trucant-nos, fent-nos córrer, animant-nos

i aquest any, el títol és per ell, més que per ningú altre.

Felicitats, primer campió... (i per molt que no te'n facis la idea, si hem guanyat és per culpa teva, culpa primera només teva, i no ho oblidem!)

A sota teniu la crònica de la Susanna, la que surt als diaris, per disfrutar! (només surt una imatge perquè, de moment, el blogger, no s'enrotlla, i no me'n vol deixar posar més!)

El Club Excta. Uecanoia guanyador de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2006

Aquí teniu la crònica que ha fet la Susanna, i que mercès a la seva velocitat i perseverància, ha sortit a tots els mitjans, amb una foto molt currada del XaviVent.

Així doncs, llegiu, llegiu...

El passat diumenge 5 de novembre l’equip de caminades de resistència del Club Excta. Uecanoia format per 51 membres participava en la dotzena edició de la Marxa del Garraf. Aquesta era la última prova de la Copa Catalana de Caminades de Resistència d'aquesta temporada, organitzada per la Unió Muntanyenca Eramprunyà.

A diferència de la última temporada, les dues primeres posicions de la classificació per Entitats encara no estava decidida i la lluita pel títol es centrava entre el Club Excta. Uecanoia i el Club d’Esparreguera. Tot i que el Club Excta. Uecanoia portava punts d’avantatge, el resultat del campionat no quedava resolt fins que els participants d’ambdós clubs finalitzessin la marxa i es realitzés el recompte de punts.

Finalment va ser el Club Excta. Uecanoia el que es va endur la més que merescuda victòria, ja que la crida a la participació del club als seus socis va reportar 408 punts als 2.442 que ja havia aconseguit durant la temporada, confirmant una victòria que semblava previsible.

Uns 720 participants van prendre la sortida des de Gavà, per recórrer els 45 quilòmetres d’un interessant itinerari que dona una complerta visió del Parc Natural del Massís del Garraf. Els marxadors van poder gaudir de la sortida del sol assolint les primeres rampes que portaven fins al Castell d’Eramprunyà, racó que regala una de les millors vistes de tot el recorregut.

La Desfeta, la Morella, la Mola, punts més alçats mostraven als participants part de l’orografia de les comarques veïnes i més enllà. La resta de l’itinerari va transcórrer pels paisatges típicament “garrafencs”, com el laberint de corriols entre avencs a la baixada de la Morella, les rieres de la Plana Novella i la de Begues, o l’encisador camí dels Penitents.

Un any més cal agrair als organitzadors la seva perfecta logística i el seu bon saber fer, que va impressionar als participants i així ho van poder comprovar al llarg dels diferents avituallaments que es van trobar en el transcurs de la prova.

Enguany, com a novetat el Patronat Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Gavà va premiar amb una copa al club excursionista amb major nombre de participants que completessin la prova. Aquesta va recaure al Club Excta. Uecanoia, ja que els 51 socis que es van aplegar a la sortida van aconseguir finalitzar-la amb èxit.

Mentre els últims participants anaven arribant, els membres del Club Excta. Uecanoia, que ja ho havíem fet, començàvem a celebrar la més que esperada victòria lluint una vistosa samarreta commemorativa per l’ocasió.

En acabar es va procedir a l’acte de reconeixement dels campions, presentat pel president de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i per membres del Comitè Català de marxes de la FEEC. Aquests van obsequiar amb ampolles de cava a les tres Entitats millor classificades que van estar: 1er. el Club Excta. Uecanoia, 2on. el Club Excta. Esparreguera i 3er. Club Excta. de Teià.

La festa de comiat de la temporada, va finalitzar amb el lliurament del nostre club a les entitats que van aconseguir la segona i tercera plaça d’un gravat en fusta realitzat a mà de l’escut de la ciutat d’Igualada. Alhora els companys d’Esparreguera ens van obsequiar amb un pastís de xocolata en forma de copa, mentre que els de Teià ho van fer amb dues ampolles de cava, en reconeixement del triomf de l’equip.

Sota una pluja de cava va esclatar la tradicional festa que caracteritza aquesta última prova. Oblidant l’esgotament que suposa l’esforç realitzat i envoltats d’un agradable caliu i mostres de simpatia, les tres entitats guanyadores varem celebrar la victòria.

Cal destacar que la secció de Caminades de Resistència del Club Excursionista Uecanoia ha participat en aquest campionat en els darrers 7 anys, quedant sempre entre les posicions capdavanteres, com la tercera plaça obtinguda a l’any 2004 i la segona plaça obtinguda la passada temporada.

El club vol agrair l’esforç de l’equip que durant tota la temporada ha lluitat amb il·lusió per aconseguir aquest títol. També cal donar les gràcies a tots els familiars, coneguts i amics de l’equip habitual, fins i tot als directius de l’entitat que amb la seva participació a aquesta última prova ens han recolzat a aconseguir un títol que encara estava per decidir.

Gràcies a tots per ser més que un equip.

(ho sento, però avui el blogger no vol fotos!)

Campions de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2006: L'Equip de la Uecanoia

(comença la crònica, però s'anirà allargant, felicitats colla de cracks!)

Campions. Companys, felicitats a tots, així ha acabat la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2006. Aquell triomf tant esperat, i sirgat durant tants anys pels nostres companys, i per tots nosaltres, ha donat fruit. Felicitats a tots i visca l'equip de Caminades de Resistència de la Uecanoia.

Tot va començar així... cinquanta-dos... hem aconseguit cinquanta-dues inscripcions. Increïble, tot l'equip senser, sense cap falta, els grans, i els joves, els més antics i els més nous, la junta directiva en pes, i pares, amics, parelles i altres... tothom volia ajudar un equip d'anoiencs que feia molt temps que lluitava per la copa. Es va treballar, es van fer trucades, es va informar, es va il·lusionar, i la il·lusió... que l'heu sabut transmetre molt i molt bé... ens han fet flamants campions amb més de 400 punts de diferència. Molta gent, molta i moltes caminades... i el més important, em sembla que tots n'estem molt orgullosos!

Tot va acabar amb una gran festa. Una festa on vam rebre ruixades de cava, crits de Uecanoia, un pastís amb una capa de xocolata d'un dit, boníssim, on hi deia campions 2006 Uecanoia, de part dels companys esparreguerins, un trofeio en forma de copa de campions, i no podem oblidar unes samarretes llampants verdes regal del club. Ens vam fer un munt de fotos i vam jalar i veure tots junts. Un vespre bonic de veritat. Alguns amb dinars ostentosos a les dues (els màdelmans, que van acabar a partir de les dotze!). Una gran festa per un gran equipàs de cracks.

CAMPIONS

Felicitats equip!