Reconeixement segon: al nostre secretari, i a l'equip que fan!

Un equip que formen dues persones, el primer campió, el vocal de la secció, iiiiii.... a si, i l'Anna, la nostra júnior que ens ha acompanyat més d'una nit! serà una gran campiona! (i guapa!).

Bé, l'equip, el gran equip del seny i la rauxa, ben repartit en cada moment, sense el qual mai s'hagués guanyat aquesta copa; un equip amb el qual mai ens hem sentit sols al club, i sempre ens han fet sentir la il·lusió que ens ha permès guanyar.

I com no podia ser d'altra manera, aquí va la "poesia" al nostre grandíssim Secretari:

...
Aquell que ha fet tantes i tantes caminades, ha passat tantes i tantes hores amb l'equip, el del començament, el del mig, i el més nou. Aquell que ens ha ensenyat a tots com ho havíem de fer. Caminant.

Aquell que ha fet amics, que ha conegut gent, que s'estima a tothom i que tothom se l'estima, i que a tots ens ha ajudat, un dia o altre. Caminant molt.

A l'home que va ser nomenat secretari pel senyor vocal, pel seu bon fer, per la seva feina, i sobretot... per fer broma, fer-ne molta, i riure d'ell mateix, amb nosaltres, fent-nos riure, junts... fent-nos sentir part d'un grup ( i mullant-nos, sempre que hi ha aigua és un bon moment per jugar, i si no, també, jeje). Sense parar mai de caminar.

És aquell que es va fer dir home de ferro, i quan va creure que ja no es mereixia aquest estatus (no se'l mereixia... noooooo!jiji), es va fer dir homm..d...ferr... i finalment s'ha acabat dient el Ramon, el nostre Ramon, el nostre Secretari. De l'Equip. I corrent, corrent i caminant.

El que s'ha preocupat de fer-nos quedar bé, el que ha sabut guiar-nos, perquè sobre caminades ho sap tot... i també, el que ens ha fet córrer... punyeta, i a tots (oi Joan que ens ha fet córrer?!!! jiji). Caminant més depressa que mai.

Felicitats Secretari, pel títol que ens has fet aconseguir. Però el mèrit teu també és per a molts títols individuals, teus i nostres. Felicitats i gràcies. Gràcies per tot. Sempre caminant.

El Ramon diu (18 Nov. 2006 blogger comments):

Ramon Serra said...

El 2006 ha estat un any magnífic per les caminades de resistència del nostre Club, ho hem guanyat tot!

• Campionat de Catalunya per Entitats

• Copa Catalana de Caminades de Resistència

• Copa a l’Entitat amb més arribats a la Marxa del Garraf

A més, nou socis han quedat campions de Catalunya individuals, hem estat primers a 11 de les 15 marxes, rècord de 61 marxes consecutives...

Però no ens han regalat re, tot ha estat gràcies al nostre esforç, a l'esforç d'una seixantena de socis, els quals, uns amb més quilòmetres, altres amb no tants, tots hem contribuït a forjar aquest gran any.

Des d'aquestes línies i com a secretari de la secció, us dono les gràcies per tot l'esforç realitzat, per tants i tants quilòmetres recorreguts en tots aquests anys, perseguint amb il•lusió aquest triomf que finalment ha arribat.

Hem passat fred, calor, ens hem lesionat, hem caminat nits llarguíssimes, ens hem perdut, ens han sortit butllofes i ens han caigut ungles, hem conegut a molta gent i hem fet amics; molts amics, escampant el nom del Club Excursionista Uecanoia per tot Catalunya.

Ha estat una etapa de la meva vida meravellosa, irrepetible. Estic content perque crec que tot el que hem fet ha valgut la pena.

Deixo les caminades de resistència al millor moment que ho podia fer, esperant que el camí que he ajudat a obrir, s’ompli de nous socis amb la ilusió de noves victories.

18 novembre, 2006 22:44