Sou uns cracks!!!
Som uns cracks ... tots, sota la pluja i el vent al Pas dels Lladres ... tots, sota un sol de foc ... patint, tots ... un any més tots, hem acabat la Núria - Queralt 2006.
Felicitats equip.
posted by Vull xocolata @ 04:26
5 han caminat per aquÃ
5 Comments:
Felicitats a tots els supercaminadors, ara ja sabem que a l'uecanoia hi ha molts homes de ferro, per que acavar la N-Q es molt, pero molt.
Repetim
Moltes Felicitats!!!!!!!
Amic "Vull Xocolata", com veus et fem cas i venim a xafardeijar la vostra "Güep", ja has pogut observar que molt seriosus no som, la nostra pagina es mes descontrolada a nivell de personal que si conecta, en canvi el nostre "güepmaster", es molt currant i trevalla dur per aconseguir cert ordre a la pagina.
Nosaltres no som en principi caminadors, venim majoritariament de les carreres ja siguin d'asfalt o de muntanya, i aquest any estem utilitzant les caminades de resistencia com a entrenament per l'animalada que em de fer a finals d'agost.
Seria una bona idea fer una interconeccio de les pagines que com les nostres es dediquen a juntar gent per fer activitats i poguer-les compartir.
Be, fins ara res mes, pero seguirem en contacte, records a tots els del "UECanoia", que feu activa aquesta pagina, i gracies al vull xocolata per identificarte quant t'has conectat a la nostra pagina, ja que saben que hi ha mes gent que se la mira pero no escriuen res "Boyeurs".
Adeu.
Jaumeg. del "Trote-extrem" de Tarragona.
Hola companys,
Amb la perspectiva que em dona haver passat quasi una setmana desprès de la “gesta” d’acabar la N-Q, encara em volten un cúmul de sensacions estranyes dins la panxa.
Pels que hi estan acostumats, que no vol dir que no hagin de fer un esforç, les sensacions m’imagino és deuen dissipar més ràpidament. A mi, us ho asseguro, em duraran dies !!.
Novament haig d’agraïr la paciència i sacrifici que suposa no deixar a un company en moments difícils, quan aixó et pot repressentar fer un sobresforç més tard, Em refereixo especialment al Xavi de Puig Reig (El Vent) i la Montse Berenguer, la nostra TRI-CAMPIONA FELICITATS!!, i L’Èlia.
GRÀCIES.
Ens veiem aviat,
Pepita.
Vull dir que fer la Núria-Queralt, com d'altres marxes, em produeix una gran satisfacció, alegria, etc, i que és multiplicà, quan veus que els teus companys i amics també les assoleixen.
Ens vam ajudar entre nosaltres, tot i que van haver-hi moments durs, que potser alguns van creure que no l'acabarien, jo tenia l'esperança....i al final de pel-lícula!!!
No va ser sort, sino força, tots vam mereixer acabar-la.
Enhorabona a tots!!! especialment a l'Èlia i la Pepita, pel que representaba per cada una.
A la proxima passejada marxa, no fa falta dur massa menjar, és podran pujar les pujades fent totes les eses que un volgui, no fara falta correr i quan acabem el dinar avituallament, les sensacions a la panxa les identificarem, en be fet un bon dinar!!!
Quan vam arribar (la Kira i jo) al monestir de Queralt a recollir el que ens pensàvem serien les "restes" dels millors caminadors que puguem imaginar, ens va sorprendre trobar a tothom que arribava COM SI NO HAGUÉS PASSAT RES !!!
Ei, que veníeu de fer vora de 100km i no planers... Us vaig veure molt contents i orgullosos (no és per menys, té molt merit), de fet havíeu espantat tota la son que poguessiu haver patit.
Moltes, moltes felicitats a tots !!!
I una menció especial a l'Èlia pel que li podia suposar acabar aquesta marxa, de fet ho ha deixat força palès a la primera part de la crònica, la que més m'ha agradat, perquè Èlia, aquesta arriva força endins...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home