Matagalls-Montserrat 2006. La caminada que farà campiona la Uecanoia
Avui, amb la segona caminada de la segona part del campionat comença la segona meitat de la primera etapa d'aquest blog. Però, tot i haver dit tants cops la paraula segon/na a la frase anterior, l'equip no quedarà segon. I no quedarà segon perquè jo hi confio. I perquè penso que si hem superat aquestes, especialment la Matagalls, que és allà on podíem fallar, ja no fallarem, i guanyarem. Perquè, tot i tots els problemes que sorgeixin al llarg del camí, som un gran equip, i hi confio. I hi confio perquè, com em sembla que ens passa a la majoria, el nostre president i el nostre secretari, ens ho fan creure. I guanyarem... i si no, ja ho veuremmmmm...
Bé, comencem doncs...
Som a Igualada, és dijous i a les nou del vespre ens trobem al club, el Pep prepara la llista de la gent, i el David se l'escolta. Ell serà l'encarregat d'assegurar-se que tothom sigui a l'autocar que a les 11 del matí del dissabte sortirà d'Igualada cap a Esparraguera. Com cada any, els nostres companys esparraguerins han muntat un autocar per anar a Collfornic, i els igualadins, mandrosos (però no a l'hora de caminar!) ens hi apuntem.
No se a vosaltres, però jo, només de pensar que començaria a caminar a no se quina hora de la tarda però que a les 11 del matí ja hauria de ser fora de casa, i per tant a les 10 la bossa ja s'ha de fer, em venen totes les mandres del món. Ja se que a vosaltres no, si no, no serieu tant bojos de fer això de les caminades de resistència. Però hi ha il·lusió, el club va primer, i des de dijous, sembla que tot està preparat.
Ens trobem tots a Igualada, a la Hisputttt...no, i cap a Esparreguera. Allà ens acabem de trobar tots, bé, jo us trobo a vosaltres i als d'Esparreguera, ja amb engunies al cul per marxar cap a Collfornic (aaaaahhhhh -badall- quina mandra!!!) (no puc continuar aquest post així o us transmetre unes energies negatives que em sembla que no us desitjo gens!, ara no se si plegar per no transmetre-les, o continuar amb més alegria, això segon, que fa marxar les males energies! ok! je. A més, no puc deixar sol el Xavivent que ja ha penjat totes les fotos!http://www.flickr.com/photos/elvent/).
Bé, si avui ho deixo aquí, al menys, ja he començat!!!! bona nit, que és tard!
posted by Vull xocolata @ 00:37
10 han caminat per aquÃ
10 Comments:
Només una cosa: aquesta minicrònica m'ha encantat!
A Rasos, ens veiem. Una miqueta, si més no...
Mira, lo primer és una palla mental, i puntu!
I de lo segon, ens encantarà veure-t'hi, lo qual no vol dir que els demés ens decidim a taladrar-nos un altre dia i una altra nit... veus com no puc fer més posts amb aquests ànims!!!
El fent camí d'aquí a sobre sóc la vull xocolata, que fèïem proves. Ara sortirà bé.
AQUEST ANY SI???
Després d'haver començat el campionat, a les primeres marxes vam veure que anàvem primers a la Copa, cosa que encara no havia passat mai, l'il·lusió de poder guanyar, va fer que a cada marxa el nostre equip anés sumant més punts de diferència, fins i tot vam guanyar el Campionat de Catalunya per entitats(aperitiu de la Copa), però ara a les tres ultimes marxes estem veien que hem perdut gas i els nostres companys del club Esparreguera, a falta dels resultats oficials, els tenim literalment a sobre.
Sembla doncs que la primera posició és decidirà entre ells i nosaltres. Ells ja han demostrat els altres anys que els hi agrada guanyar copes, no se'ls hi pot pas retreure, caram!a tothom li agrada guanyar!, però nosaltres encara no l'hem guanyat mai.
D'aquí uns anys i per diferents motius tots deixarem les marxes, però el fet d'haver guanyat la Copa perdurarà, jo definiria el fet així: un equip format de companys i amics, units dins l'entitat UECANOIA, després d'haver estat molts anys a les primeres posicions de la Copa, l'any 2006(i encara que només fos un any)quedava en primera posició.
Alguns pensareu que això no té massa importancia, però tot i les mancances, no deixa de ser la Copa Catalana, no espereu pas un gran ressò mediàtic, aquesta disciplina mou pocs diners, però nosaltres i en general tothom a qui en parlis sap o veu el mèrit que té.
Com si fos un partit els jugadors som nosaltres i de nosaltres depèn directament el resultat, al final del partit si es guanya, tots ho celebrarem i estarem satisfets de la nostre aportació, ens quedan per fer 4 marxes; aquest any si? o aquest any tampoc?
Personalment espero que sigui que si.Si al final som superats per l'Esparreguera jo els aniré a felicitar com l'any passat, doncs si no la podem guanyar nosaltres, ells son els que prefereixo que la guanyin, perquè la nostra amistat i vincles de "bogeria" son més que evidents.
Dir només "que les persones sense il·lusió no som res"
posted by vent
Hola sóc en Jaume, un dels esparreguerins que molt content, va segon a la Copa , i personalment desitjaria acabar en aquesta situació, no con al 2004, però.... com sap el Vent a tots ens agrada guanyar, i es clar no ho posarem fàcil, si guanyeu la Copa, realment es i serà perquè us ho mereixeu.
Jo voldria animar-vos, a voler guanyar, a tots ens agrada, i per experiència us dic que això solsament es fa amb un grup d’amics , on no arriba un, arriba l’altre, les Marxes han passat de ser una proba personal a ser una proba per equips.
I es per això Elia que es fa molta feina sent positiu i animant als companys, hi ha dies per tot, fes mes cròniques com la Nuria-Queralt, encara que una mica llarga, se't veia contenta i això es el que cal PER GUANYAR.
Si veieu la part històrica dels campionats de marxes es maco veure’s inscrit com a guanyador de alguna Copa de Marxes de Resistència i tu haver contribuït.
Ànims ANOIA !
Hola Jaume, no voldria pas haver donat a entendre amb el meu escrit que vulgues que vosaltres pel fet de ser amics us tingueu de deixar guanyar, només exposava que nosaltres no l'hem guanyat mai i per mi era una motivació.
Estic d'acord amb tu que si la guanyem serà per mèrits propis i si fos d'un altra manera no la valoraria, crec també que no serà l'unic any que els nostres equips ens disputarem la primera posició a la Copa i un any o altre al final la guanyarem, però com deia al escrit si no guanyem prefereixó que ho faigin uns amics, també crec que aquest any guanyarà el equip que estigui més motivat.
D'acord també amb tu, que les marxes a part de valorar la prova personal, encara és valorà més a nivell d'equip, serà potser perquè d'equip guanyador només en hi ha un cada any? o potser i encara amb més raó és perquè el fet de ser un equip fa que les persones que en formen part és complementin, s'ajudin,s'animin,etc perquè si no no hi ha equip? potser son les 2 coses. Be segur que ja ens veurem en alguna marxa espero que el teu genoll"sinistre" hagi ja passat a la historia i records a la Roser
Ànim per tots els que demà fareu la "Trenkakames".
Us asseguro que si pogués estaria al vostre costat.
Ens veiem si no hi ha res de nou a la Rasos-Manresa.
Una abraçada!!
Estic pensant en vosaltres mentre esteu caminant, ho he fet molts cops avui, i ara enviaré missatges. Molta sort a tos els cracks de la Uecanoia.
Trenkakames???
Als 20 km, algun cap a l'ambulacia per insolació.
El que va arribar primer, el colce com una sindria, la cuixa reforçada amb esparadrap, i cap a l'hospital.
I la majoria amb forats a les plantes del peus de tant xafar pedra.
Llastima que no la tornin a fer fins al 2007. Casum. jejejjej
Escolta man 1962, tu la vas acabar ho vas abandonar??
Publica un comentari a l'entrada
<< Home