Crònica de la Riudoms - La Mola - Riudoms
Arribava la tercera prova del campionat, i l'equip, que s'hi presentava com a líder provisional (oé-oé, oé-oé, oé-oé-oé-oé-oé-oé), va estar a l'alçada de les expectatives, amb un bon grapat de participants. Ens faltava el Toni, però recuperavem la Montse, amb les mateixes ganes de sempre i sense galindó.
Aquesta caminada és maca: una distància raonable (què voleu que us digui? Passar de 60 és de bojos, a mi no em treureu d'aquí...), un perfil bonic, uns paisatges agradables... Això sí, hi ha una crítica: l'any passat els avituallaments eren excel·lents, tal i com acostumen a ser per aquelles terres, però no hi havia samarreta. Segurament molta gent es va queixar, i aquest any hi ha samarreta, però els avituallaments han empitjorat molt. No voldriem pensar que hi ha relació directa entre una cosa i l'altra, però és que... Bé, en qualsevol cas, no trobem justificable que hi hagi participants que es quedin sense res sòlid per menjar al primer control i sense dinar. Especialment sense dinar. Sap greu, perquè la gent de l'organització és maca, i ja hem dit que la caminada és de les que venen de gust fer, però això caldria millorar-ho.
La caminada va anar bé. Alguns gairebé no arriben a l'hora (quan es faran grans, aquesta canalla?), però al final tot es va sol·lucionar. Els quilòmetres es van anar fent a bon ritme, sota un sol de justícia, si més no fins arribar al peu de la Mola. Un cop allà, cadascú va haver de trobar el seu ritme, perquè la pujada és curta, però té pebrotets. Mentre el grup del darrere anavem fent, el Xavi i l'Èlia pujaven, gairebé corrents, per poder fer millor les fotos. Déu-n'hi dó, quin parell! A sobre, per fer-ho més difícil, pujaven parlant. Perquè, és clar, això del silenci no està a l'abast de tothom...Un cop passada la Mola, ja tens la caminada coll avall. Només es tracta d'anar fent, amb uns últims quilòmetres força avorrits, fins a Riudoms, on l'organització va fer-se perdonar en part l'error del dinar a base de cervesa i biquinis calentets.
Els del Uecanoia, a més, també vam disfrutar del cava i les galetetes que ens va portar la Susanna, que cel·lebrava el seu 32è aniversari (Felicitats!!!). Ai, criatura, qui els pillés, 32 anyets...
posted by Vull xocolata @ 17:48
4 han caminat per aquÃ
4 Comments:
hola a tots els bojos de les caminades!
doncs per mi els controls han estat millor enguany ... almenys en qualitat, per la quantitat no ho puc dir que anava amb el peloton jo. L'any passat recordo uns bocates que semblaven espardenyes de goma, i aquesta edició estaven ben bons, segons l'organitzacio estaven fets per ells ... potser això ha fet que la penya jalessim més ... qui sap. Això si, dels bocates de butifarra de la roca me n'hauria jalat dos! :-)
la cervesa al final un punt
fins la próxima!
Ei tropa
em dic Guillem, i sóc un membre de l'organització de la caminada de la mola. En primer lloc donar-vos les gràcies per haver participat a la marxa, i en segon lloc, disculpes per si algu es va quedar sense bocata de llonganissa o es va haver d'esperar més del compte a que en portessin, els números no ens van quadrar del tot, potser vam fer els bocates massa bons! i em sap greu perque jo estava al control del coll del guix (el més maco eh!;-)) i em vaig fer un fart de fer propaganda dels bocates de la roca ... algu se'n devia enrecordar de la meva familia allà baix! a més després del regalet de la muntanya de l'areny, que ja comença a ser tot un clàssic ....
res més doncs, desitjar-vos una bona copa catalana i a veure si l'any vinent ens tornem a veure per riudoms ..
salut!
Guillem
Capullo, per lo del silenci!!!!!!!!! jeje.
Xavals del Uecanoia, aquest bloc trionfa més que la cocacola.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home