Cara i creu a Navàs. La crònica seriosa de la Romànica de Navàs
Abans de començar la prova, ja vam tindre algunes sorpreses d’última hora, referent els inscrits de la Uecanoia, per diferents motius alguns que creien no poder vindre, ho van fer, en canvi a uns altres els hi va passar el inrevés.En aquesta marxa el numero de participants és redueix significativament(uns 300)i és que és la primera marxa de la copa, en que passes tota la nit caminant, a part de que la seva considerable llargada 80km, com el seu desnivell 4600mts, fa tirar enrere a més d'un, tant a l'hora d'apuntar-se com quan hi participa(60 abandonaments)Aquest any es celebrava la 19a edició i no la 18a com és llegeix a la crònica de la FEEC (pobrets!, i a més ho posant de títol).A diferencia del any passat les rieres baixaven més plenes, però tampoc com d'altres anys, també els camps de blat,ordi,etc(que en aquestes dates estan preciosos) tenien millor aspecte, tant d'alçada, com de la mida de les espigues. La creu va ser veure bona part de la zona de Santa Fe de Valldeperes cremada i veure també nombrosos arbres trencats o arrancats després de les nevades del hivern.Respecte als membres de la Uecanoia ens va anar força be,tot i que alguns van patir la creu de fer la marxa, amb diferents problemes, com el Ramon que l'hi feien mal les articulacions dels dits dels peus o alguna cosa així,i l'Èlia que s'adormia tot sovint. Destacar el bon paper de la Pepita que casi sense queixar-se la va fer tota,tot i no estar acostumada a aquestes llargues marxes.L'organització va tindre tots els controls degudament assortits,tant pels primers com pels últims, és d'agrair, potser en alguns però hauria de canviar el contingut dels entrepans com el de Valldeperes. Va tindre també el recorregut ben senyalitzat,al final ens van donar la bonica i petita ermita(ideal pels rucs ja en tenim 5 i no ens sobre espai per trofeus)que aquesta vegada era la de Sant Miquel de Terradelles, i que una errada al posar el nom amb castellà va fer que ens hi enganxessin una etiqueta amb el nom correctament escrit, és millor desenganxar-la i amb un boli negre retocar la G.
De part de tots els teus companys, moltes gràcies pel teu suport i temps esmerçat en una crònica seriosa.
El senor reporter oficial, també anomenat vent, fa la seva aportació des de Puig - Reig.
posted by Vull xocolata @ 21:19
6 han caminat per aquÃ
6 Comments:
Només la vaig fer perqué vaig considera que la primera part de la crònica de Navàs no estava a l'altura de les altres, degut a que la nostre blogger havia sofert diferents problemes durant la marxa i tenía un punt de vista força pessimista, a més va dir que s'havia adromit, i si la crònica hagues acabat d'aquella manera? deia que no s'enrecordava de res, afortunadament desprès la va continua, amb el seu estil caracteristic.Molt be i gracies
Hei, que ja te'm citat i tot, ens veiem a Gràcia!!!! i petonets.
I tant que tot s'acaba... Un dia, fa mooolt, mooooolt de temps, em van enredar, o em vaig deixar enredar (la veritat és que em feia molta il·lusió), per fer una marxa. La Sònia, el Xavi, el Josep, la Teresa, l'altre Xavi, la Mercè, ...i jo. Va ser una experiència molt interessant, molt dura... i molt dolorosa. El "cruiximent" em va durar dues setmanes!!... Però mès feliç que un lluç per assolir una fita que fins llavors jo creia que nomès era per extraterrestres...Havia fet la meva primera Matagalls - Montserrat!!
...i els molins, ben lluny de Copons!
Ara pensava que si a la festa de Gracia i vingues l'Home de ferr...rrr podriem canviar les ampolles de cava de grapa per unes que tinguin xapa.No us sembla que quan escriu, diries que busca una jubilació anticipada?, sembla que estigui parlant de potser fa 100 anys.
Fa dies que volia escriure, però una cosa és la intenció i l'altra cosa és la realitat del temps, si em descuido ja som a la marxa del Montseny.
Be, vull donar les gràcies a tot el grup que no em va deixar ni un moment en tota la nit de la marxa del romànic, per cert preciosa, dons sense la seva companyia no se si l'hauria acabat, Especialment a la Montse i el Xavi de Puig-Reig.
Gràcies a tots.
Pepita.
Gràcies a tu per acompanyar-nos, torna quan vulguis, sempre seràs ben rebuda.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home