Què coi és això de les caminades de resistència?

Les CDR són marxes que tenen entre 45 i 100 km, que cal completar dins d’un horari establert per l’organització (mai superior a les 24 hores) havent segellat a tots els controls de pas. Algunes d’aquestes marxes configuren el Campionat de Catalunya que organitza la FEEC. Tot això és el que diu la teoria, però això no explica gran cosa.

Pel que nosaltres sabem, les CDR són un esport d’alt risc, de molt alt risc: quan en fas una, ja l’has cagat! No ho podràs deixar, segur. Hipotecaràs els teus caps de setmana, les relacions socials, la família, el futbol... ho deixaràs tot, i estaràs tot el dia mirant el calendari per contar –per vintena vegada- quants dies falten per la propera. Com a mínim, aquesta és la nostra experiència.

És difícil explicar què és caminar 24 hores seguides, per això hem penjat la crònica que vam fer de la Núria-Queralt de l’any passat. Perquè una CDR dóna per molt. Tens temps de tenir fred, calor, lesions que duren uns quants km., butllofes que tenen temps de sortir, assecar-se i desaparèixer, butllofes que surten i no desapareixen, i mil coses més. Però també tens temps per descobrir el país de l’única manera possible: caminant, seguint el ritme de les persones. I tens temps per conèixer gent, perquè més o menys sempre som els mateixos, i tots ens acabem coneixent (i és que són moltes hores!).

Les CDR són dures, però estan a l’abast de gairebé tothom, només cal una mica d’esforç i preparació física i, això sí, molta preparació psicològica. A mitjans de març comença el campionat 2006 i, com sempre per aquestes dates, tots els caminadors ens lamentem per no haver aprofitat l’hivern per entrenar una miqueta més i no arribar a la primera prova tan fluixos i passadets de pes com hi arribarem. Ara ens entren les presses, i toca treballar de valent per intentar no fer el ridícul quan arribi la marxa dels Castells de la Segarra.

Així doncs, a caminar!!!