15 Travessa Núria - Queralt (92 km)

El 2 i el 3 de juliol va arribar l’esperada i temuda Núria – Queralt. Per a l’equip va anar molt i molt bé, tots la vam acabar, alguns més contents que d’altres. El bon temps ens va acompanyar, però pujant el pas dels lladres, tots teníem la boca ben tancada, fins i tot aquells que no callen mai. Però aquí no parlava ningú, només miràvem amunt, aquella rampa que no s’acaba mai... No tens temps de mirar a l’altra banda, però si algú algun dia va molt depressa i no te por que li tanquin aquell segon control fet amb tanta mala fe, que es giri i badi, que val la pena.

Ens vam trobar tot l’equip de ple a la Collada de Tosses, amb els nostres mànagers, el Pep i el Miguel, que ens van seguir i mimar tota la nit. La nit, era ben negra, però el camí s’havia de fer. Vam estar de sort, la sequera d’enguany va fer que la baixada dels Empedrats fos ràpida i sense incidents. En qualsevol cas, ningú les tenia totes, arribava el matí i ens quedava molt camí. En aquesta marxa s’acostuma a anar amb el temps just, i això també afecta a la moral dels caminadors. Però es van superar els problemes, ni que fos a base de neobrufens i radiosalil, i si algú va renegar més del compte segurament va ser perquè ja no podia més, però segur que ningú en té gens de mal record i tots la tornarem a fer.

És en aquesta caminada on més t’adones de com n’és d’important formar part d’un equip. Són 92 quilòmetres molt durs, tant física com psicològicament, i el suport dels companys es fa imprescindible. Però una vegada més, la UECAnoia va estar a l’alçada i va donar una lliçó de companyerisme: tothom sabia on era la resta de l’equip en tot moment, el Pep i el Miguel havien de córrer d’un control a l’altre per no deixar ningú desatès i, al final, tots els que la van començar van arribar a Queralt, i això que per a molts era la primera vegada!